dimarts, 9 de novembre de 2010

De gran vull ser com ells

En aquest món hi ha molts tipus de persones que sempre m'han fascinat,  els individus amb sang, obstinats per els seus ideals, persones que viuen amb passió tot allò que fan, persones extremadament positives, persones involucrades amb infinitat d'activitats, persones amb somriures eterns que saben en la direcció que han de caminar i no vacilen. Persones sobretot lluïtadores, a les que algun dia hem vull pareixer encara que siga una miqueta. Plors!!

Algunes no les he conegut, altres les voldria conèixer, altres les conec i altres les he conegut.

L'atzar de la vida ha fet que algunes d'aquestes persones lluïten contra una malaltia, altres lluïten, altres lluïtaran. Hi ha vencedors i vençuts, però tots tant uns com els altres tindran i tenen un lloc al meu cor. Promet no olvidar-los.

En memòria de Javier Monferrer Gozalbo.

Ací teniu algunes d'aquestes grans persones: Javier Monferrer, Randy Pausch, Claudia Manccioni, Gloria Martínez i tantes altres.



    Deixar d'existir



    El cielo esta oscuro y las sombras van penetrando sinuosamente en el valle, lentas pero seguras. Cada vez hace más frio. El cielo encapotado ruge y amenaza tormenta. El valle gris y pálido queda cautivo en la penumbra. Bajo la protección de la oscuridad unos chillidos espectrales recorren el valle oprimiendo y helando nuestro corazón ...

    De sobte després d'un tró esgarrat començà a ploure a bots i barrals. Del no res apareixen torrents i ullals. Les ombres veuen amenaçats els seus dominis per efimers llamps. A la vall unes xicotetes criatures lluïten per no ofegar-se, criatures cautives per les ombres, criatures cautives per els seus propis dubtes.Cada volta hi ha més aigua. A cada moment hi ha més violència desvocada als torrents. En aquell precís instant, alguna cosa comença a crèixer en el més profund del seu èsser. Un instint revitalitzador, un instint que esvaeix el dubte. Aquest instint s'obre camí desde les profunditats fins la conciència i de sobte, tot és més clar ...

    With the surviving idea in the mind everything becomes more clear. Little by little the storm calms itself. The torrents have less water. The sun rays start to reach the ground trying to return hope. With their hearts recovered the small creatures abandon the valley never to return. They are not going to forget what the valley have given to them. The experience was shocking and it's going to be hard to forget it but they know something for sure, they are not going to forget what the valley has been for them.