dimarts, 9 de novembre de 2010

Deixar d'existir



El cielo esta oscuro y las sombras van penetrando sinuosamente en el valle, lentas pero seguras. Cada vez hace más frio. El cielo encapotado ruge y amenaza tormenta. El valle gris y pálido queda cautivo en la penumbra. Bajo la protección de la oscuridad unos chillidos espectrales recorren el valle oprimiendo y helando nuestro corazón ...

De sobte després d'un tró esgarrat començà a ploure a bots i barrals. Del no res apareixen torrents i ullals. Les ombres veuen amenaçats els seus dominis per efimers llamps. A la vall unes xicotetes criatures lluïten per no ofegar-se, criatures cautives per les ombres, criatures cautives per els seus propis dubtes.Cada volta hi ha més aigua. A cada moment hi ha més violència desvocada als torrents. En aquell precís instant, alguna cosa comença a crèixer en el més profund del seu èsser. Un instint revitalitzador, un instint que esvaeix el dubte. Aquest instint s'obre camí desde les profunditats fins la conciència i de sobte, tot és més clar ...

With the surviving idea in the mind everything becomes more clear. Little by little the storm calms itself. The torrents have less water. The sun rays start to reach the ground trying to return hope. With their hearts recovered the small creatures abandon the valley never to return. They are not going to forget what the valley have given to them. The experience was shocking and it's going to be hard to forget it but they know something for sure, they are not going to forget what the valley has been for them.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada